Història i arquitectura

L'origen del temple expiatori de la Sagrada Família es remunta al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer va fundar l'Associació de Devots de Sant Josep, els membres de la qual, poc temps després, es convertirien en promotors del temple.  

Al març de 1882 es va posar la primera pedra, a partir de la qual es va inaugurar la construcció de la Sagrada Família. La gesta va començar a la cripta, sota l'absis, d'acord amb un disseny neogòtic plantejat per Francisco de Paula del Villar y Lozano, el primer arquitecte que hi va intervenir. Un any més tard, i degut a les desavinences amb els promotors, Francisco de Paula va abandonar la seva comesa, prenent així el relleu l'arquitecte i geni Antoni Gaudí.  

Amb Gaudí al comandament, l'obra arquitectònica va rebre un generós donatiu anònim, probablement d'algun feligrès, i va canviar per complet el seu rumb. Es va desestimar, doncs, el projecte inicial de Francisco de Paula i Gaudí va iniciar un de nou. Estem parlant d'un temple monumental, impactant i innovador, la finalitat del qual era, i encara és, la representació catequètica dels ensenyaments dels Evangelis i de l'Església.  

Des d'un bon principi, l'arquitecte català es va implicar profundament en la Sagrada Família. I va consagrar la seva vida a aquest projecte. Des del punt de vista arquitectònic, la seva aportació va suposar una ruptura dels cànons establerts, fruit d'una metodologia pròpia, única i sense precedents.  

Malgrat el seu afany per convertir en realitat el seu somni, i malgrat l'ajuda d'un grup especialitzat d'arquitectes, dibuixants, escriptors, escultors i modelistes, Gaudí va saber, gairebé des del principi, que mai veuria la seva gran obra acabada. No obstant això, abans del malaurat accident que, l'any 1926, terminaria amb la seva vida, es va preocupar d'inculcar a tots el veritable sentit i ànima de la Sagrada Família. En són una prova la gran quantitat de dibuixos, plànols, mapes, fotografies i maquetes que va deixar com a llegat.  

 Quan Gaudí va morir, el seu deixeble, Domènec Sugrañes, va assumir la direcció de l'obra fins al 1938. L'any 36, com a conseqüència de l'alçament militar i la Guerra Civil espanyola, es va incendiar la cripta i, amb ella, una gran part del material esmentat. Uns anys més tard, però, es va reprendre l'obra i la voluntat de la idea original de l'arquitecte Antoni Gaudí es va començar a construir lentament. Entre el 1939 i el 1940, l'arquitecte Francesc de Paula Quintana i Vidal va restaurar la cripta i va recompondre una part d'aquest material perdut, missió clau per als seus successors posteriors, Isidre Puig-Boada i Lluís Bonet i Garí, que van prendre el control fins al 1983. A partir d'aquell any i fins al 2012, els protagonistes de la direcció són Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Jordi Bonet i Armengol, i Jordi Faulí i Oller, aquest últim actual responsable de l'equip de construcció de la Sagrada Família.  

5 generacions han estat testimoni de l'evolució d'aquest meravella arquitectònica de Barcelona. Avui dia podem afirmar que s'ha dut a terme el 70 % de la voluntat d'Antoni Gaudí o, dit d'una altra manera, el 70 % de les obres del temple. El final de l'obra està previst per al 2026.  

Mentrestant, la Sagrada Família seguirà sent un símbol emblemàtic de la ciutat, el cim de l'arquitectura religiosa moderna, una atracció turística, un museu en construcció, un espai reconegut internacionalment, un somni (el de Gaudí i tots els seus admiradors) que segueix creixent dia a dia. En definitiva, una obra d'art amb un passat, un present i un futur encara per descobrir.